Si encara hi ha algun despistat o despistada que no sap que ens mudat ara mateix li oferim l’oportunitat de poder, gaudir potser tampoc és la paraula idònia, llegir-nos i seguir-nos al raconet que tenim al Multivers.cat o, com sempre, accedint a Molesbit.cat.
Ara ja no teniu excuses que valguin. Entre tots i totes molesbitarem el món!
Avui 29 de setembre, dia de vaga general i de reivindicació socio-col·lectiva, Molesbit! ha tirat la balda i tanca la paradeta. No ha estat per l’acció dels piquets digitals que amigablement ens recomanaven que tanquéssim el nostre bloc, ni per culpa d’un gran pegot de silicona obstructiu al login que ens impedeixi obrir el pany. Molesbit!, momentàniament (no salteu encara d’alegria), es muda i passarà a formar part del Multivers.cat. Tot restarà igual. No patiu. De fet dubtem molt que ningú pateixi per aquest motiu però, podem prometre i prometem, que us mantindrem informats i informades.
Com sempre, originals com som, us deixem una imatge (per no deixar l’apunt només amb text) que mai a la vida s’haurà fet servir per il·lustrar el tancament d’un bloc, web o espai virtual: una persiana metal·lica amb el que se suposa que és, potser amb més gràcia i perícia s’hagués aconseguit, una pintada amb esprai simulant, tan bonament com hem pogut, un grafitti subversiu (però informatiu). Si és que som de graciosos…
Ens llegim al nou Molesbit!. Us esperem al Multivers!
Avorrit dels pòsters del Bart Simpson que et vas penjar a l’habitació quan tenies 10 anys i que encara, més grocs encara, adornen les parets de la teva cambra? Fart de contemplar la taca d’humitat del sostre que et dóna un yu-yu de la hòstia perquè et recorda una de les cares de Bélmez? Tenim la sol·lució per aquest, i potser per a d’altres també, problema! Decora la teva llar, despatx o local social amb unes petites (petites relativament) peces de fusta que, tot emulant l’efecte súper-pixelat de l’època dels ordinadors i consoles de 8 bit, faran les delícies dels interioristes més retros i nostàlgics de cada casa.
Casa nostra farà una fila més retro gràcies a en @vicioplanet que ho ha piulat aquest matí.
Ho podem veure a: http://www.8bitwood.com/8/
Piula-ho
Els lectors de Molesbit! que per manca de paciència, per oblit o per ser tan mandrosos com per no llegir-se el bloc sencer des del primer apunt, no sàpiga encara que l’etimologia de la paraula que posa títol a aquesta bitàcola guarda certa relació amb les llibretes Moleskine és que no ens estima (també pot ser degut a que no hagi llegit el primer apunt que varem escriure).
Per celebrar aquesta efemèride, i aprofitant també que estem celebrant el 30è aniversari del Pac-Man, l’empresa italiana que les fabrica ha mostrat la que serà l’edició especial juganera d’aquestes cèlebres llibretes. Potser fa una dècada que no escriviu res sobre un paper però, ni que sigui per maco a l’estanteria, paga la pena gastar-se uns eurets (barates no ho són tampoc) i comprar-se la per la caixa negra que sembla que les conté i que us mostrem a la imatge (les cobertes de les llibretes pròpiament dites són una mica cutres però cadascú, amb els seus diners, que faci el que vulgui).
Ho hem llegit a: http://www.wired.com
Piula-ho
Res més a dir…
Ho hem vist a: http://kotaku.com/
La font original: http://superpunch.blogspot.com/
Piula-ho
Va haver una època, quan els videoclubs et demanaven que, si us plau, els rebobinessis les cintes per no castigar els capçals dels aparells que les havien de reproduir, en la que els cartells publicitaris, els llibres de ciències naturals, les imatges de l’envellida enciclopèdia Larousse de casa o els pòsters de la que, en aquell moment, era la moto més canyera del mercat es representaven sense cap mena tècnica assistida per ordinador. A ma, amb pinzells, aquarel·les, ceres o amb aerògraf els impressionants dibuixos de dracs, superherois, universos i planetes (aquesta va ser una corrent sobreexplotada fins a límits propers als de l’extenuació total) varen ser la manera que varem tenir per imaginar-nos i fer-nos una idea de com seria el futur que ens vaticinava la ciència-ficció, com funcionava la reproducció asexual dels vegetals o quina fila faria el nou i flamant l’R5 Copa Turbo de la casa Renault. I què voleu que us digui…la calidesa, la textura i un “no séquècool” que emanaven totes elles m’encantaven i em deixaven bocabadat mentre les contemplava. De fet, he de reconèixer, que m’encanten encara.
La grandesa de molts d’aquests gràfics era la seva finalitat i utilitat clarament didàctica i il·lustradora de com funcionaven les coses per dins. Les detallades disseccions o les porcions d’allò que es volia estripar i esbudellar per mostrar-nos les seves entranyes més secretes eren el segell distintiu de que allò que teníem entre mans era, o ens podia resultar en alguna circumstància o situació que en aquell moment se’ns escapava, important. Des d’un reactor nuclear a una càmera fotogràfica passant per l’esquema d’una cèl·lula procariota. Tot tenia la seva representació gràfica amb un gran trau, com si d’un formatge d’ovella es tractés, per la meitat.
Tot? Potser en aquells temps no ho sabíem o n’érem conscients però es faltava una peça que seria clau per al desenvolupament dels ciutadans que creien i volien construir un futur millor, més segur i confortable per a la malmesa ciutat de Detroit. L’OCP (Omni Productes de Consum), concessionària del departament de policia d’aquesta ciutat decadent, arruïnada i fora de tot control governamental va mostrar el camí, dur i feixuc, a seguir per a totes les altres metròpolis que aspiressin a seguir el seu model basat en la brutalitat policial. Va ensenyar-nos al policia el futur. Varem saber com era, com treballava, com repartia bufetades a tort i a dret i quins eren els seus escasos recursos dialèctics i negociadors. Alex Murphy, en Robocop, va esdevenir el paradigma del perfecte policia-cyborg sense massa escrúpols. Però com era per dins en Robocop? Quins mecanismes i trastos ultra secrets tenia instal·lats dins del seu xassís de primeríssima qualitat? Quin processador faria servir; un 286? Personalment, aquestes preguntes, i moltes altres de més transcendents la veritat, ens inquietaven…mmm…eeee…(pensem, pensem)…si us hem de ser sincers…segurament més aviat poc o gens. Era un robot. Com molts d’altres. Funcionava i llestos. No calien massa preguntes.
A més, no sé per què, ni quin valor pot tenir, allargar més aquest apunt si segur que ja heu vist la imatge (el més important de l’entrada) i, el més probable, és que ja hagueu fotut el camp del web i estigueu fent altres coses molt més importants i profitoses per al vostre intel·lecte i/o libido. I si encara continueu per aquí…doncs… només podem dir-vos una cosa: felicitats i gràcies per llegir-nos i aguantar-nos. Hi ha dies ximples que ens dóna per aquestes coses…
Hem aplicat la llei i no ens hem ficat en problemes gràcies a: http://www.geekologie.com
Piula-ho
Tot capcot i amb un noséquè a l’estómac us diem que no hi ha Res més a dir… Res més a dir…
Aquesta proesa del tuning l’hem vist a: http://craziestgadgets.com
Hi ha una locució anglosaxona, de les moltes que ens van colant per osmosis al nostre llenguatge quotidià, que resa “no news; good news” . Aquesta setmana, per a molts de vosaltres, haurà estat una realitat palpable, tangible i aplicable en la vostra vida real al no rebre cap de les moltes estupideses, en forma de piulada o d’enllaç malèvol, que publiquem al nostre web més o menys diàriament. Però la tranquil·litat dels vostres timelines i lectors d’RSS tornarà a tremolar i a patir les nostres aberracions i fuetejades freaks en breu (tampoc patiu gaire que no serà més d’una entrada per dia).
Per aquest motiu, després d’hores de deliberació i de treball esclavista picant codi HTML amb el FrontPage, fent gala del nostres estil i bon gust pel disseny web i l’accessibilitat, us passem una il·lustradora taula, seguint els canons estètics i d’estil de geocities de principis de segle, amb l’explicació i el per què de la davallada productiva de Molesbit! d’aquesta darrera setmana…
Què ens està passant? |
|
Estem treballant en el Multivers.cat |
 |
 |
|
Que la pau del vostre senyor, Déu o messies sigui amb vosaltres perquè us caldrà. Tornarem. I amb més força que mai!
L’era dels 8 bit encara pot donar molta guerra (i més ara que sembla haver un rebrot retrojuganer, més per moda quer per autentica passió). Aquest curt d’animació ens demostra que encara queden herois per lliurar-nos del mal (dels dolents de sempre vaja)…això sí; herois pixelats, en 2D i amb una combinació estrambòtica de colors que riu-te tu de les camises, samarretes i bambes de bota alta que portàvem als noranta.
Ho hem vist a: http://www.korben.info
El web: http://theawesomer.com
Piula-ho
